Ja he arribat

En primer lloc perdo per les faltes ortografiques que si de normal ja eren moltes ara son mes, aquests teclats els hi falten tecles, pero be es fara el que es podra.

El viatge amb avio a anat com m'esperava llarc i una mica aborrit tot i que tampoc me estressat gens, al arribar a hong kong els primers problemes, hem fan comprar un bitllet de sortida de nova zelanda una mica mes i em fan passar nit a l'aeroport, pero al final vaig poder comprar un bitllet a corre cuita i cap a aotearoa, un cop a auckland sorpresa la bici a arribat en bones condicions pero les meves maletes no diuen que es van perdre entre barcelona i munich pero en principi dema arribaran a veure si hi ha sort. Amb aixo ens hem hagut de buscar la vida per poder muntar les bicic ja que les eines eran a la meva bossa i despres em anat pedalant fins a auckland city center uns 25 km per anar estirant les cames. I res nem a dormir que ja ni ha ganes estem trinxats i amb mal d'esquena.

nanit

Super Kiwi party!!!!!!!!!!!!!!!!

Dons com en gairebé tots els casos en que un marxa, hi ha una despedida i aquesta va ser la kiwi Party. Tinc moltes ganes de donar-vos les gràcies a tots els qui vau venir i vau ajudar a organitzar tota la moguda que deu ni dor!! també gràcies a tots els que no hi éreu de presencia, però que també hi ereu. M'ho vaig passar d'allò mes bé i altre cop em vaig sentir més a casa que mai. La veritat es que es molt reconfortant sentir-se tant estimat, una mica més i hem feu plorar i no es broma, a i el regal, que dic regal, regalàs!!! tela prometo treure-li tot el suc que pugui, ja que en aquella bicicleta hi ha molt més que dues rodes i un manillar, hi han tots els vostres ànims i coratge que m'heu donat per enpendre l'aventura a kiwilandia, i estic segur que en cada pedalada m'ajudareu a tirar endavant.

Merci a tots per ser com sou i per demostrar-me altre cop que tinc moltíssima sort de tenir uns amics com vosaltres.

Una abraçada

pd: M'heu d'ajudar a buscar nom per la super koga miyata, espero süggerencies.

Va de musica.2

A l'atenció de Roger Mas:

En primer lloc vull donar-li les gràcies per moltes coses, primer perquè gràcies a ell vaig aprendre a escoltar musica d'una forma diferent, fins el dia en que vaig anar a un concert seu al cinema vigatà, entenia la musica de diferents maners: en alguns grups buscava melodies capritxoses, en altres grups buscava lletres que hem diguessin alguna cosa per ferme pensar o simplement que em fessin sentir bé. En altres buscava ritmes per passar una bona estona ballant i fent l'animal. I altres simplement els escoltava per nostàlgia a temps passats. Però d'ell en vaig aprendre una altre cosa, a escoltar la musica amb 5 sentits, les seves lletres i melodies són molt més que tot això, per a mi tenen una profunditat aclaparadora, fan pensar, sentir, emocionar-te, imaginar llocs meravellosos i situacions d'allò més inimaginables, sap conmoure i no et deixen gens indiferent.
A base d'anys i d'anar a concerts seus vaig descobrir una altre cosa, que tot i ser una persona més aviat tímida, desprèn una proximitat i tendresa que fan que les seves cançons encara vaguin més enllà que tot això, dona la sensació que es creu el que canta i això es nota quan toca, per més irreals, melancòliques o fantasioses que puguin ser les seves lletres fa que hi entris a dins i que et costi sortir-ne, tot lligant-les amb melodies de somni.
I per últim, gracies per demostrar ser un gran music i per sobre d'això una millor persona.

Llarga vida!

Va de musica.0

Canço d'amor

Em dius que el nostre amor
Em dius que el nostre amor va ser com un infant, que dones el teu cor els dies que vindran, perdut i sense nord mirall de coses velles, em dius que el mostre amor s'acava a les estrelles.
Em dius que el nostre amor només era el primer, que un altre braç més fort t'abraçara mes bé,
apunt de ser record claror de flor collida, em dius que el nostre amor no sap trobar la vida.
Em dius que plori, si vull plorar, em dius que mori, fins a demà, no pots comprendre com el dolor, dura per sempre si es fa cançó.
Em dius que el nostre amor era un ocell ferit, tremola en el teu cor somia en el meu pit, amiga de la mort camí de vela blanca, la llum del nostre amor és una flor que es tanca.

Toti Soler. Liebeslied

Flors i violes
Hi ha una festa baix el port, i la gent se ni va amb els ulls plens d'espurnes cantant, mudadeta hi has anat, que la vida et somriu amb la força del sol a l'estiu, afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant, i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar.
Afanyat que no queda temps, flors i violes per sopar, i encara que ens escorcollessin no trobarien un segon de més.
Mudadeta tu has tornat, cap a casa plorant com cada any pels tristos carrers, és fa tard però tingues fe, que la fe al cap de vall es de franc i no costa diners.
Afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar, afanyat que no queda temps, flors i violes per sopar i encara que ens escorcollessin no trobarien un segon de més.
Jo també vindre mudat, a l'ofici de demà, flor i violes per dinar, flors i violes i champany.
Afanyat que no queda temps, la feina sens va acumulant i encara que fóssim eterns faltaria temps per poder te estimar.

Quimi Portet. Hoquei sobre pedres